diumenge, 16 de gener de 2011

1914


El 23 de març neix Alejandro Beneseit Portusach


















El mes de juny, us estudiant serbi assassina l'Arxiduc Francesc Ferran, hereu a la corona austro-hungara, a Sarajevo. És l'inici de la Primera Guerra Mundial. El 27 de juliol Austria declara la guerra a Serbia.










A Espanya, la revolta militar de Martínez Campos restaura la monarquia borbònica, el rei Alfonso XIII disol les Corts i es proclama rey. La dinastia es veurà truncada per la 2ª República i reinstaurada a la mort de Franco, el qual va evitar de que Juan de Borbón fos el rei en benefici del seu fill Juan Carlos I. El successor d'aquest serà Felip VI (el de la Letizia). El seu antecessor Felip V va ser qui va enviar l'exèrcit l'11 de setembre de 1714 contra Catalunya.















A la factoria Ford comença la jornada de vuit hores, i es redueix en una hora i mitja el temps de muntatge del Ford T.










S'inaugura el trànsit naval al Canal de Panamà















Neixen:
Adolfo Bioy Casares














 i Júlio Cortázar, escriptors argentins
















Joe Shuster, dibuixant creador de Superman (1938)

































Stravinski estrena "El ruiseñor" a l'Opera de París






diumenge, 9 de gener de 2011

Episodi de la guerra civil









La Neus i l’Anita caminaven carrer avall. Per damunt dels edificis es veia la claror taronjada dels focs provocats per anteriors bombardeigs dels avions dels feixistes. Se sentien com trons i les sirenes alertaven altre cop un proper atac. La poca gent que hi havia al carrer començà a còrrer cercant un refugi, una entrada de metro. 





Les dues noies no feien com els altres; seguien el seu pas tranquil com si res no passés. No per imprudència ni per portar la contrària,   anaven xerrant de les seves coses i potser inconscientment pensaven que ja arribarien a temps al refugi, on, per altre part, els feia molta mandra baixar i ficar-se entre tota aquella gent. La veritat és que feia pudor. 


Els bombarders s’anaven acostant pel darrera i se sentien esclatar les bombes que deixaven caure sobre els edificis els quals s’ensorraven i de seguida s’omplien de flames, però les facanes quedaven dempeus, com esquelets guardians del terror que s’amagava a les seves esquenes. Pel carrer queien pedres, fustes, vidres, els quals trencaven els vidres de les finestres dels edificis del davant. El fum i la pols omplia el carrer. 


Les dues noies seguien parlant sense adonar-se de que ja els tenien molt aprop, i encara els faltava un bon tros per arribar a la boca del metro. Un xiulet que va anar d’agut a greu es va sentir sobre els seus caps. Tot d’una la Neus va rebre una empenta que la va fer caure de cara a terra . Va veure l’Anita que corria, però un espetec enorme i una polseguera immensa la va deixar sense oïde ni visió. Sentia un pes a les seves espatlles que no la deixava moure’s.

Al cap d’un minut, o potser dos, la pols es va anar disipant i el xiulet de les oïdes ja va afluixar una mica; així com el pes sobre l’esquena, que va desaparéixer tan bon punt el milicià que tenia al damunt es va aixecar.

La Neus es va incorporar i va voler donar les gràcies a aquell milicià que li havia salvat la vida, però el noi ja era lluny, carrer avall, espolsant-se la pols del capot. El va estar observant com s’allunyava i de seguida va veure com  l’Anita sortia per la boca del metro. 

La calumnia (1961)

Pel.lícula dirigida el 1961 per William Wyler, amb guió teatral de Lillian Hellman, i amb el següent repartiment:
Audrey Hepburn (Karen), Shirley MacLaine (Martha), James Garner (el metge), Miriam Hopkins (la tieta), Fay Bainter (l'àvia) i Karen Balkin (la nena) com a artistes principals.

Karen i Martha son les directores d'un internat (sembla com un col.legi d'estiu) de nenes en alguna comunitat d'Estats Units, d'aquelles tan conservadores i carrinclones de la dècada dels 50 i dels 60, fins l'arribada del rock'n'roll i els hippies del 68. Una de les alumnes és una nena malcriada que viu amb la seva àvia; és malcriada, maleducada, dolenta, mala fe, i ho expressa amb les cares que fa (és tota una interpretació). A despit d'un càstig que ha rebut, utilitza uns comentaris fora de lloc que sent dir a la tieta de la Martha sobre la afecció "anti-natural" que té la seva neboda vers la seva socia Karen, les quals ja eren amigues de tota la vida estudiantil. A la nena li falten cames per anar a la seva àvia i fer-li saber una colla de mentides que la imaginació de la malcriada ha fabulat sobre el sentiment "anti-natural" de la Martha vers la Karen, arribant a dir que son amants i que les ha vist besant-se. La reacció de l'àvia és comunicar-ho a tota la comunitat la qual corre a treure les seves filles d'aquest col.legi pecaminós. La cosa va més lluny i després de judici, les inhabiliten per a la docència, enfonsant les seves vides.


Hi ha més coses. Si algun lector vol veure la pel.lícula recomano que no segueixi llegint.
















Les circumstàncies faran que la nena confessi a la seva àvia que tot havia estat una invenció. Aquesta, penedida, va a veure les professores per demanar-els-hi perdó i per compensar econòmicament tot el mal que els ha fet. Però ja és massa tard. Karen ha plegat amb el seu promés (el metge) ja que aquest al final també ha dubtat de la "integritat heterosexual" de la seva promesa. Martha per fí ha confessat el seu amor a Karen i la gelosia que li provocava el futur matrimoni amb el metge. La situació te un fatal desenllaç amb el suicidi de Martha, tot just quan Karen, malgrat no ser homosexual, compren els sentiments de la seva amiga. Després de l'enterrament Karen camina tota sola i la cara de pena se li transforma en un somriure quan mira el cel.






Les interpretacions de la Hepburn i de la MacLaine estan en linia al que s'espera d'elles. Son sobèrbies. La sorpresa és l'actuació de la nena dolenta (Karen Balkin) que malgrat la seva sobre-actuació son genials les cares que posa per expressar tota la dolenteria que porta a dins. Ara les podrem trobar exagerades i passades de moda.

Com a denúncia de la intolerància i el conservadurisme de la societat nordamericana en front de la homosexualitat,  aquesta pel.lícula és comparable a Brokeback Mountain.