dijous, 15 d’abril del 2010

Into the Wild - Hacia rutas salvajes

Into the wild el llibre de Jon Krakauer, editat el 1996, i traduit al castellà com Hacia rutas salvajes, el 2008.
Into the wild, la pel.lícula dirigida per Sean Penn i basada en aquest best seller, del 2007.
L'he vista perquè buscava pel.lícules de Sean Penn, que és un actor que m'agrada molt, o millor dit, m'agraden les pel.lícules on hi treballa ell. Com actor em va agradar molt My name is Harvey Milk (Me llamo Harvey Milk), biografia de l'activista del moviment gay a la California dels 70. Però en aquesta no fa d'actor, sinò que n'és el director.

Into the wild és una pel.li molt interessant malgrat la seva llarga durada (2 hores i vint). És alló que en diuen una road movie amb un component filosòfic important. Ens explica la història de Cristopher McCandless, un jove de 22 anys que el 1990, un cop graduat i a punt d'entrar a Harvard, fa una donació del seu fons universitari (24.000 US$) a la beneficiència, deixa casa seva, pares i germana, marxa d'excursió i comença un viatge en solitud, només acompanyat pels seus llibres preferits, sense diners ni rumb definit.

Les seves lectures preferides:
Guerra i Pau i La mort d'Ivan Ilich de Tolstoi, La crida de la selva i White Fang de Jack London, Taras Bulba de Nikolai Gogol, Walden i La desobediencia civil de Henry David Thoreau, The spectator bird de Wallace Stegner, Doctor Zhivago de Boris Pasternak, Educación de un hombre errante de Louis L'Amour.
Com ho sé? perquè vaig parar el video i em vaig apuntar els llibres que tenia sobre la taula el protagonista.

Per fer aquest viatge iniciàtic cal ser un home nou. Per tant, es canvia de nom. A partir d'ara es dirà Alexander Supertramp. És un paio simpàtic, però no creu en les relacions humanes, no les veu necessàries, amb els seus pares no hi té bona relació, però no els truca ni per dir-los que està bé, ni a la seva germana, a la qual sembla que estima. El que vol és sortir d'aquesta civilització i endinsar-se a la natura salvatge, viure amb el mínim, sense diners, sense coses materials.

El seu objectiu és Alaska i si bé en principì va fins a California (baixant en kaiak pel riu Colorado i perseguit pels forestals) i allà coneix uns hippies ja grandets, no vol fer lligams i segueix camí cap al nord a l'estil dels rodamons durant la depressió del 1929.

Quan ja és a Alaska, la vida salvatge és molt dura per a un jove sense preparació per la caça ni experiència en supervivéncia, de manera que després de cent i escaig dies (atenció que us dic el final) ... la palma per inanició.

Doncs resulta que la història és certa i el xicot va existir de debó i li va passar tot aixó. El van trobar uns caçadors quan ja feia dues setmanes que era mort. A la xatarra de l'autobús abandonat on es refugiava hi van trobar el seu diari .
Aquestes fotos son les de l'autèntic Cristopher McCandless, que es van trobar en la seva càmara.

L'autobús on vivia, fent de caçador, descansant prenent el sol...








Va deixar un missatge demanant auxili

“S.O.S., necesito su ayuda. Estoy herido, cerca de morir, y demasiado débil para hacer una caminata. Estoy completamente solo, no es ningún chiste. En el nombre de Dios, por favor permanezcan aquí para salvarme. Estoy recolectando bayas cerca de aquí y volveré esta tarde. Gracias, Chris McCandless. Agosto”

Era l'agost de 1992.
Foto aèrea del lloc on estava el bus. La crescuda del riu no el va deixar tornar a lloc civilitzat, però és que ell no portava ni un mapa, i a només sis milles hi havia una tirolina per passar el riu.








Tota aquesta informació es pot trobar a wikipedia http://es.wikipedia.org/wiki/Christopher_McCandless

dimarts, 13 d’abril del 2010

Aviat a Le Cirque du Soleil

En Pol ha iniciat els entrenaments  com a saltimbanqui. D'aqui a poc el podreu anar a veure al Cirque du Soleil fent el seu espectacle amb les cordes elàstiques. També balla claqué si li poseu música.

diumenge, 4 d’abril del 2010

Ja és temporada a Can Surià

Ja som a la temporada, ara te'ls trobaras en qualsevol carrer de les urbanitzacions, pels marges de les carreteres, pels voltants dels mercats municipals o a prop de les escombraries. Apareixen amb el bon temps i quan s'acosten dies festius o de vacances. Surten en grups petits, es desplacen en marxa molt lenta i mentre caminen, van recollint del terra alló que els crida l'atenció: objectes abandonats, espàrrecs silvestres (foto 1) i altres espècies vegetals. No tenen un rumb concret, malgrat de vegades porten una bossa d'escombraries penjada del braç i que deixen al voltant dels contenidors. Alguns especímens duen un pal que fan servir de bastó (foto 2). Se'ls reconeix de seguida pels vistosos colors del seu plomatge i les combinacions de xandalls amb sabates de xarol o botes de ciutat (foto 3). Viuen en caus que es construeixen ells mateixos, i malgrat l'hàbitat d'aquesta espècie és més freqüent a les urbanitzacions del Garraf, els podreu trobar en qualsevol indret de la geografia catalana.
Les fotografies aquí reproduïdes corresponen a especímens del subgénere Horterus Surianensis. 
(El concepte "Surianensis" s'aplica al residents de temporada de Can Surià, urbanització del municipi d'Olivella)
 (Imatges cedides per l'Institut d'Observacions Antropològiques de Can Suria)



Foto 1














foto 2














foto 3