dijous, 15 de juliol de 2010

em venc la Versys


Està nova de trinca i la venc a meitat de preu del que em va costar. Aixó no és l'important, ja que si vols vendre has de ser atractiu al comprador. I la manera de ser atractiu és ser més barat que els altres i oferir qualitat. La Versys té qualitat, ja dic que està nova, el comprador s'ha decidit per la meva pel color, verd kawasaki, i aixó li vaig dir jo quan li vaig ensenyar la moto. A mí em van deixar probar una de color taronja però em molestava molt veure aquell color tota l'estona per sota els meus braços, per aixó vaig preferir color verd (ara la fan en negre, però ja tinc la grossa que és tota negre). Així que demà la portaré a Lleida i me la compraran. Em sap greu perquè és una bona moto, però no me l'estimava. Tampoc m'estimava la Harley. En canvi la GTR 1400 me l'estimo, perquè em vaig enamorar d'ella, com qui s'enamora d'una noia o d'un noi. No hi havia una moto tan maca com aquella; les comparava i no hi havia comparació, la GTR era la millor: la més potent, la de línies més aerodinàmiques, la més agossarada, la més fotogènica. Va anar al circuit de Catalunya i cap de les altres hi hagués fet un bon paper. La GTR es va comportar fabulosament, potent...250 Kms/h a la recta de tribuna, uf uf... però jo he vingut aquí a parlar de la Versys. Demà la donaré a un desconegut, que és de Balaguer i li ha agradat la meva. Tenia altres opcions, però ha preferit la verda (és que és verda Kawasaki, li vaig dir) i el color ha estat l'element decissori.


Adéu, bonica Versys, adéu
t'enyoraré en les carreteres en curves, 
t'estranyaré en les pistes del garraf,
pensaré en tu quan tombi
m'enrecordaré quan freni,
perquè no tens ABS, saps?
i em derrapes per darrera.,
però no per aixó et deixo d'estimar
bonica Versys, verda com el prat,
verda Kawasaki, que em portes
rutes amunt tombant cada revolt
com si res, ets una daina, un izard
et trobaré a faltar, aixó segur, 
però ja no et puc mantenir.
Adéu, bonica Versys, adéu
faras feliç a un altre
com ho has fet amb mí.