dimecres, 24 de novembre del 2010

L'esmorçar dels remers


Sempre m'ha intrigat aquesta pintura, Le déjeuner des canotiers, pintat el 1881 per Auguste Renoir.
Hi ha 14 persones i un gos. Totes estan inter-relacionades, cadascuna mira un altre que mira un altre. De les 14, 11 persones formen un recorregut de mirades; només 3 formen un triangle aïllat dels demés, les de la dreta, on dos homes parlen amb una dona que té els uls tancats i no mira ningú.
El circuit dels 11:
Comencem per l'home a segon terme, a l'esquerra, amb barret de palla. Aquest mira l'home del barret de copa, el qual mira el jove amb gorra amb qui està parlant. Aquest mira un noi que està assegut al costat de la noia que beu d'un got, a la qual mira. Aquesta noia mira l'home del barret marró, el qual està parlant amb la dona recolzada en la barana, la qual mira el xicot sense barret que està amb la noia de blau, a la qual mira, i aquesta mira el jove del barret de palla que té al costat, el qual està mirant la noia del barret de flors que al seu temps està mirant el gosset.
A partir d'aquí el que cal fer és inventar una història.
Qui s'anima?



Tots  aquests personatges estan identificats, doncs eren amics de Renoir. Sense que aixó pugui influir en les històries que aquest quadre ens pugui evocar, llurs noms son els següents:

Començant per l'home que du un barret de palla, típic del remers del Sena, i que llueix una samarreta imperi: és Alphonse Fournaise, el propietari del restaurant La Fournaise , a Chatou, lloc d'estieuix dels parisencs a finals del segle XIX. És l'encarregat del lloguer de les barques. Després de la passejada en barca, els amics d'en Renoir feien un bon esmorçar, tal i com podem veure per les restes de menjar que hi ha sobre la taula. Aquesta escena és una "foto" del sobretaula, i estan parlant tots plegats, animadament, en grupets de tres; però les mirades  surten dels triangles propis dirigides a persones d'altres triangles. 
L'home del barret de copa és Charles Ephrussi, home ric, editor de la Gazette des Beaux-Arts, col.leccionista i historiador d'art amateur. Aquest parla amb el seu secretari, el jove de la gorra. Es diu Jules Laforgue que a més de ser el secretari personal de Ephrussi, és poeta i crític literari. En Jules està mirant a l'únic personatge que per ara ens és desconegut.  Aquest pot ser el lev-motiv de la nostra futura història.
La noia que beu de la copa és Ellen Andrée, encara que la model per al quadre va ser Angele, una de les models preferides de Renoir. L'home que està d'esquenes, amb el barret marró, és el baró Raoul Barbier, que durant algun temps de la dominació francesa a la Cochinchina (ara Vietnam del Sud) va ser l'alcalde de Saigon. La noia a la barana és la filla del propietari, Alphonsine Fournaise. 
Dret, xerrant amb els dos personatges de la taula és el periodista Maggiolo, la noia de blau torna a ser la model Angele i el que està assegut amb la cadira del revés, amb sombrero de Canotier és el pintor Cabeillotte (de jove) de professió enginyer naval i que va ajudar els impressionistes quan anaven malament de dirners. Està mirant Aline Charigot, que te un gosset a les mans, i que serà l'esposa del pintor Renoir en un futur. Del gos no en sabem el nom. 
El triangle de la dreta està format pel funcionari Eugene-Pierre Lestringuez i al seu costat el periodista Lothe que intenta seduïr l'actriu Jeanne Samary, de la Comedie Française.






3 comentaris:

  1. Aquest quadre, més molt familiar, el tenien els tatas a Vilanova, o de que em sona?
    Sempre m'ha cridat l'atenció..
    Ari

    ResponElimina
  2. eeeeeh jo ahir vaig publicar un comentari pero s'em va espallar l'internet...
    el teniem a la nostre habitacio ari, a Vilanova...
    jo ahir deia ke no fare una història però que li posare banda sonora, perke llegint això m'ha voingut la cançó de cercles viciosos dels Pets...


    Ernest viu,
    Amb la Sònia, però en privat
    Té un amor descontrolat
    Amb la companya de feina que s’ha separat.

    D’en Manel,
    Que s’entén amb la Pilar,
    La que un dia es va trobar
    El seu, home al llit cardant amb un tal Joan.

    Més o menys tothom s’equivoca
    I s’enreda amb qui no toca.

    I és tant cert
    Que ningú es conforma amb el que té,
    Fins que un dia es troba
    Abandonat
    Per qui sempre va ser al seu costat.

    Sara sap,
    Que la història amb el Joan,
    No va enlloc perquè és casat
    Amb la mare d’aqeull noi que la mira tant.

    Un tal Pep,
    Que festeja mb la Remei
    Que és de Valls i un dia al mes
    Rep la Sònia que així es venja del seu Ernest.

    Més o menys tothom s’equivoca
    I s’enreda amb qui no toca.

    I és tant cert
    Que ningú es conforma amb el que té,
    Fins que un dia es troba
    Abandonat
    Per qui sempre va ser al seu costat.

    ResponElimina
  3. a mi també m'ha fet pensar en aquesta cançó dels Pets!!! estava a la nostre habitació? no el recordo..

    ResponElimina