dilluns, 22 de març del 2010

Mai, la fugitiva

Qualsevol que tingui un beagle em donarà la raó en el que diré. És un gos fantàstic: joganer, simpàtic, llest. També és tossut, trapella, mogut, sorollós. Li costa molt obeïr, però és molt fidel. Ara...que no li arribi la flaire d'un conill, que ja l'haureu vist prou en unes hores. Fins que torni, esgotat, amb molta set i gana. Torna amb la cua entre cames, aixó sí, perquè sap que ha fet malament però se'l veu feliç després d'haver explorat mig bosc i haver estat força estona cridant i udulant com un boig. O boja que és el cas de la Mai.


Aquestes fotos són un petit reportatge de la recerca del gos perdut, i trobat gràcies a les indicacions d'una veïna que deia l'havia vist moltes vegades per aquests indrets. 

S'havia escapat havent estat lligada amb una corda. Però és que es va escapar amb la corda i tot. Una corda que feia dos metres de llargada i que, per tant, va anar arrossegant per tot el camí fins que va quedar entortolligada en unes herbes, al fons d'un tros de bosc que feia barranc cap a la carretera i que quedava enmig dels arbres, amb la qual cosa era impossible veure-la des del camí. 

La Mai no deia res. Estava ben enredada en unes mates i la corda ja no li deixava espai per a moure's més, de tantes voltes que havia donat. Vaig haver d'arrencar les herbes ja que no podia desfer els nusos.

Aleshores vem fer el camí de tornada, pujant pel costat d'una valla ja que pel mig del bosc no s'hi podia passar de bardisses que hi havia. 

Ella, la Mai fugitiva, anava al davant meu, amb la cua entre cames, compungida mentre jo li deia : I si no t'haguessim trobat? Què hauries fet aquí tota sola, lligada sense poder-te moure? Per què no cridaves?
No et tornaràs a escapar més. Et deixaré ben lligada a casa.

Ella estava empenedida. Comprenia que els seus amos l'havien estat buscant força estona, i que ni s'imaginaven on podia ser. Sort de la veïna.

Ja hem tornat a casa. Quina rebuda li fan els seus cosins ! La Kosla, la Kenny, la Chelsea, el Voll i el Harvey. Tots li fan festes. Què bé. Ja som tots a casa. Però...on és la Mai?
Ja no hi és. Ja s'ha tornat a escapar!


5 comentaris:

  1. pots escriure un conte am les aventures de la mai, lo te l'il.lustro... jejeje
    un ptonissim

    ResponElimina
  2. és una bona idea. Miraré de fer-ho.
    Et recordo que tens que acabar el Pere i el Llop.Fa més de vint anys!

    ResponElimina
  3. La Txell l'altre dia em deia i la Mai quan fa que va morir? morir..ella és pensava que no se n'havia sortit de la picada del "tasmania" aquell..i li vaig dir..si veiessis el meu pare com corre tot el dia darrera d'ella..no para quieta ni un segon!!!

    ResponElimina
  4. co é fa per no ser un anònim?

    ResponElimina
  5. És cert!! La Mai ha passat la leishmaniosi i tot, i està més bé que cap altre gos. Haig de fer el conte només explicant les seves aventures. La Ivet farà les il.lustracions
    Per no ser un anònim només cal posar el nom on diu
    Comenta com a: Selecciona el perfil...
    on diu Nom/URL , poses a la primera casella el teu nom i ja està.

    ResponElimina